La poesia trobadoresca
View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: literatura trobadors)

1. La lírica trobadoresca

LA LÍRICA TROBADORESCA


Guió de l'exposició


¿On i quan naix la lírica trobadoresca?
¿Per què els autors catalans utilitzaven aquesta llengua?
Temàtica
Formes líriques
Estils poètics
Exemple
Compositors catalans més representatius
Compositores o trobairitz
¿Qui parla avui el provençal?


On i quan naix


A la fi del segle XI naix a França la primera manifestació literària culta, escrita en llengua romànica (provençal o llengua Oc): la poesia trobadoresca

Dades d’interés: La llengua provençal, anomenada també occità, languedocià i llengua d’ Oc, és la llengua autòctona del terci meridional de França, que parla quasi un 25% de la població. Des de que es va consolidar el provençal com a llengua literària, en el surest de França i norest del que avui és Espanya, entre els segles XI i XV fou vehícle d’una literatura excelent nodrint la poesía trobadoresca. Es va extendre fins el nort de la zona i al sud per aragó i catalunya, on avui es parla, la seua norma literària va servir de referent a molts dialectes regionals, que es donaren en les zones de influència d’aquesta cultura tan singular. Va comançar el seu decadència després de que la corona francesa dominara eixos territòris al voltant del segle XIV.


Per què els autors catalans utilitzaven aquesta llengua


Les causes per les quals els poetes d’aquestes terres utilitzaven el provençal:

  • proximitat geogràfica
  • llaços politics existents amb Provença
  • semblaces de les dues llengües
  • el prestigi de la lírica trobadoresca


Trobador: persona que componia la lletra i música dels poemes literaris escrits en llengua provençal. Podien pertanyer a estaments socials diferentes: des de reis i grans senyors, fins a burgesos, mercaders o persones que vivien d’aquesta faena.
Joglar: persona que transmetien de forma oral les composiciones fetes pels trobadors. Eren simples difusors de la lírica trobadoresca.


I malgrat que aquestes composicions tenien un caràcter oral, se n’han conservat moltes gràcies als cançoners o manuscrits recopilats a partir del segle XIII on hi recollien obres poètiques de diferentes formes: cançons, sirventès, alba…) a més de conservar alguns textos amb música.

Temàtica


Principalment es tractava l’amor cortés, caracteritzat pel refinament i l’espiritualitat que desprén. A més de ser una representació del trensllat de la rígida estructura feudal (senyor-fidelitat-vassall) a la literatura (dama-fidelitat-amador).


Formes líriques


Cançó: composició amorosa en què el poeta lloa i idealitza la dama, que és amagada davall un psudònim anomenat senyal que va a l’última estrofa de la composició.
Sirventés: poesia de tipues polític que és producte de l’enemistat o rivalitat entre un trobador i un enemic seu.
Alba: el poeta es lamenta per haver de deixar la dama, a l’alba, después d’haver pasta la nit junts.
Pastorel·le: diàleg entre una pastora i un cavaller que la festeja.
Plany: composició dedicada a plorar la mort d’un gran personatge.
Tensó: debat poètic entre dos trobadors. De contingut generalment Amorós.


Estils poètics


La poesia trobadoresca es manifestava a través d'estils (o trobars) diferents:

a) Trobar leu (o pla): Expressió senzilla, paraules no complicades ni de doble sentit, absència de recursos estilístics difícils. Pensaments clars que pot captar fàcilment un auditori variat. Aquest és l'estil més utilitzat, sobretot en els sirventesos. Ex: Bernat de Ventadorm, Jaufre Rudel
A més a més, hi ha diversos trobars hermètics (car, escur, sotil, prim, cobert…) segons expressen els propis trobadors en les seves composicions, encara que no especifiquen les seues característiques.

b) Trobar clus (conceptista): basat en el recarregament i la complicació de conceptes, l'abús de l'agudesa, llenguatge molt sovint d'argot (que ofereix problemes d'interpretació en l'actualitat, no tant, segurament, en el moment que es va escriure). Ex. Marcabrú.

c) Trobar ric (culterana): l'hermetisme es basa en la complicació de la forma que busca la sonoritat de la paraula i per tant fa servir un llenguatge difícil, amb rimes estranyes, etc. Ex. Arnaut Daniel

Exemple


Bernart de Ventadorn fou un trobador occità provenien del Llemosí Francès, del que va sobreviure molts poemes i la música d’ells.

Can vei la lauzeta mover

Can vei la lauzeta mover
De ioi sas alas contral rai,

Que s’oblid’ es laissa chazer
Per la dousor c’al cor li vai,

Ai¡ tan grans enveya m’en ve
De cui qu’en veya Jauzion
Meravilhas ai, ar desse
Lo cor de dezier no.m fon.
Ai, las¡ tan cuidava saber
D’amor, e tan petit en sai, car eu d’amar no.m posc tener
Celeis don ia pro non aura.
Tout m’a mo cor, e tout m’a me,

E se mezeis e tot lo mon;
E can sem tolc, nom laisset re
Mas dezierer e cor volon.

Traducció


Quan veig a l’alosa moure

Quan veig a l’alosa moure
D’alegria les seues ales contra els raig
del sol,
que defallís i es deixa caure
per la dolcesa que hi ha en el seu sor,
ay¡ hi ha tan gran enveja en mi
d’aquell a qui veja amar,
que em meravella que per allò
el meu cor no es fondre d’amor.
¡Ay de mi¡ tant creia saber
D’amor i tant poc sé;
Pues no puc evitar amar
A aquella de la qual favor no tindré.
Ella té tot el meu cor, i em
Té tot a mi
I a si mateixa i a tot el mon;
I quan em va deixar, res em va quedar
Sinó el desig i un cor anhelant.


Compositors catalans més representatius


Guerau de Cabrerà
Berenguer de Palou
Alfons I
Ponç de la Guàrdia
Guillem de Berguedà
Guillem de Cabestany
Huguet de Mataplana
R. Vidal de Besalú
Ponç d'Ortafà
Formit de Perpinyà
G. R. de Gironella
Pere el Gran
Pere Salvatge
Cerverí de Girona
Jaume II
Berenguer d'Anoia
Jofre de Foixà
Amanieu de Sescars
Frederic de Sicília
Ponç Hug d'Empúries


Compositores o Trobairitz


Eren les dones que componien, generalment aristòcrates. Només van existir a Occitània. El seu llenguatge és directe, personal i sense ambigüitats. Escriuen en primera persona.

Tibors
Alamanda
Clara d’Anduza
Comtessa de Dia
Garsenda
Bieiris de Romans
Almucs de Castellnou i Iseut de Capio
Isabela
Guilhelma de Rosers
Azalais de Porcairagues
Lombarda
Dama H
Maria de Ventadorm
Castelhoza
Alais, Imelda i Carenza


Qui parla actualment occità


L’occità o llengua d’Oc, es parlada per entre dos i deu milions de persones al sud de l’actual França, així com a Itàlia als Valls Occitans dels Alps del Piemont i la vall de Aran (al nord-oest de Catalunya, Espanya, on té caràcter de llengua oficial. Des de l’ aprovació del nou estatut d’autonomia de Catalunya té caràcter de llengua oficial en tota Catalunya.


Semblances i diferències de l'occità amb llengües veïnes


  • Llatí vulgar
  • Català
  • Occità
  • Espanyol
  • Clave
  • Lengua
  • platea
  • Clau
  • Llengua
  • plaça
  • Clau
  • lenga / lengua
  • plaça / plan
  • Llave
  • Lengua
  • Plaza