6. La poesia del segle XV.
Jaume Roig, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella


Mossén Joan Roís de Corella

  • Gandia 1.435 – València 1.497.
  • Cavaller, teòleg i un dels màxims exponents de la valenciana prosa.
  • Escriptor més emblemàtic del s.XV (segle d'Or)
  • Millor prosista de l'època tardomedieval pels seus recursos lingüístics i pels seus plantejaments innovadors.
  • La producció literària del s.XV es coneguda com a Segle d'Or de les Lletres Valencianes: Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Sor Isabel de Villena i Corella.

  • Estil: Valenciana Prosa

- Estil llatinitzant, complex, elegant, afiligranat i sumptuós que té com a punt de partida la Cancelleria Reial de Pere III, com a punt d'arribada l'autor de la Tragèdia de Caldesa, i com a referents o models, les obres dels llatins: Ciceró, Ovidi i Horaci, i dels italians: Dante, Petrarca i Boccaccio.
- Utilització de la sintaxi llatina tot i per a crear una llengua romanç tan rica com la llatina:
*l'hipèrbaton o alteració de l'ordre gramatical
*l'ús de pleonasmes
*ubicació del verb al final
*l'ús de l'adjectiu anteposat al substantiu
*la col.locació de frases simètriques o contraposades establint un paral.lelisme entre elles i fer rimar els finals
*etc.
- L'anàlisi psicològica dels seus personatges.
- Aportació d'elements autobiogràfics al text.
  • L'anàlisi de sentiment relacionat amb la realitat que envolta aquests personatges.
  • Per a Corella la creació literària és una mena de mitjà per a combatre les frustracions personals.

  • Obra: religiosa, de circumstàncies, mitològica i amorosa.

- Religiosa: més extensa però menys interesant des del punt de vista de la història de la literatura.- De circumstàncies: peces literàries en prosa i en vers de diversa índole que generalment va escriure per compromís (debats poètics, personatges finats i apologies sobre la dona en contra de la misogínia imperant)- Amorosa: l'amor i el ventall d'avatars amb què aquesta afecció implica els amants com a tema central i autobiogràfic. Corella passa de l'estadi de drutz (fidel i suplicant) al de gilós (enganyat i ofès); vessant amorosa que ha fet d'ell una figura mes que tràgica, tragicòmica per l'actitud masclista de l'època.- Mitològica: reescriptura de trames amoroses animades per personatges llegendaris amb un estil culte i elegant. Obres predilectes seran les Heroides (lletres d'enamorats).


  • Fragment:
“Si en lo mal temps la serena bé canta,
io dec cantar, puix dolor me turmenta
en tant extrem, que ma pensa és contenta
de presta mort; de tot l’aldre s’espanta.
Mas, si voleu que davall vostra manta
muira prop vós, hauran fi mes dolors:
seré l’ocell que en llit ple de odors
mor, ja content de sa vida ser tanta”.
(La mort per amor)




Jaume Roig
  • València s.XV – Benimàmet 1478.
  • Jaume Roig és l'autor d'una de les obres més emblemàtiques de la literatura catalana medieval, que ell mateix titulà Espill.
  • Obra: Espill és una obra misògina, escrita al voltant del 1460.
-Parla en primera persona narrativa i s'adreça a Baltasar Bou, nebot seu en la ficció, per explicar-li com l'han maltractat les dones al llarg de la seva vida i per convèncer-lo que n’ha de viure al marge per obtenir la salvació.
-L'obra és una llarga diatriba contra les dones, que són totes vils, tret d'Isabel Pellicer (l'esposa real de Jaume Roig) i de la Mare de Déu.
-Seguint la tradició narrativa romànica, l'Espill està escrit en més de 16.000 versos de quatre síl·labes, que rimen de dos en dos.
-Només se'n conserva un manuscrit, tot i que durant el s. XVI fou imprès tres vegades, la qual cosa prova el seu èxit. En aquestes impressions modernes, els editors afegiren al títol "Llibre de les dones", nom amb el qual, impròpiament, és coneguda encara avui.
-L'Espill consta d'un prefaci i de quatre llibres:
*Prefaci: el narrador fa tota una declaració de principis, ètics i estilístics.
*Primer llibre: De sa joventut, coneixem el protagonista, que parla sempre en primera persona i explica la seua infantesa.
*Segon llibre: De quan fon casat, narra els successius fracassos matrimonials del protagonista.
*Tercer llibre: De la lliçó de Salomó,profereix una llarga invectiva contra les dones que corrobora amb exemples bíblics les males experiències relatades en els dos llibres anteriors.
*Quart llibre: D'enviudar, el protagonista, decidit a fer cas a Salomó,es retira i duu una vida de pietat, totalment apartat de les dones.
-Amb el seu estil còmic, Jaume Roig estableix polèmica literària i cultural amb el model de prosa que triomfava a la València del segle XV (prosa d'art de Joan Roís de Corella)
  • Estil
-La primera persona narrativa que utilitza Jaume Roig es tracta d'un mer recurs literari (testimoni); recurs utilitzat més tard per la “Picaresca castellana” pel seu realisme i el seu aire divertit i pintoresc. Autèntica novetat literària.
- El llenguatge és un dels més rics de la nostra literatura medieval. *Llenguatge ric i pintoresc.
*Ús intel·ligent de la ironia.
*Ús molt variat de la metàfora i la comparació.
*Utilització d'un raonament lògic impecable.
*Vocabulari molt extens.
*Llenguatge col·loquial però al mateix temps empra una fraseologia jurídica-teològica-médica molt culta.
*Fluïdesa narrativa.
*El·lipsis, etc.
  • L'Espill no sorprén per la seua misogínia, ja que es tracta d'un llibre de consells per als hòmens, sinò pel seu excés en aquesta:

Una dona sàvia i plena de virtuts, bondat i seny clar, no cal buscar-la, ja que no n'hi ha. Una dona com cal, ordenada, curosa, que es preocupi per la casa, sempre, però, governada pel marit, potser es trobarà en algun lloc, però tard i lluny. Les donnes tenen tants recels i són tan enganyadores que mai no han tingut ni tindran, aquestes qualitats si no és matisades per un si, sinó, més o però. I si d'alguna diem que és bona, és perquè és la que menys trona i llampega, la que mou menys brega, la que és menys dolenta: és com si trobéssim bo el vi agre.”
(Tercer llibre, primera part)



Isabel de Villena
  • València 1430 – 1490.
  • Primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana.
  • Obra:
- L'única obra que s'ha conservat d'ella és Vita Christi, publicada a València el 1497 per l'abadessa que la va succeïr:
*vida de Jesucrist escrita amb el propòsit d'il·lustrar les monges del seu convent.
*prodigiosa imaginació i punt de vista femení ( el que havia de ser una vida de Crist, esdevé en les seues mans la vida de la Mare de Déu: el llibre comença i acaba amb el naixement de la Verge i la seua assumpció al cel).
  • Estil:
-Utilització d'un llenguatge senzillíssim
-Evita conscientment els cultismes i l'artifici literari, buscant la naturalitat i la facilitat de comprensió per al públic a qui destinava la seua obra.
-L'autora gaudeix descrivint la pompa i la solemnitat del protocol de les cerimònies celestials, recreant-se en la fastuositat de les teles, joies, els menjars i l'escenografia, contrastant amb les senzilles escenes domèstiques habituals.
-Tècnica amplificadora: té una rara habilitat per a redactar capítols sencers del seu llibre a partir d'un sol versicle de l'Evangeli, bastint-ne la resta amb la seua prodigiosa imaginació.

- La feminitat va ser triada deliberadament i apareix a cada pàgina: *Les autèntiques protagonistes del llibre són les dones.
*Detalls tradicionalment atribuïts a l'emotivitat del caràcter femení: la predilecció per l'ús dels diminutius, la magnificació de la maternitat i del tracte afectuós amb els infants, la vehemència amb què s'expressa el dolor, el gust per la vida domèstica, la complicitat i la intimitat entre les dones.
*La coqueteria que es fa en la descripció de la pompa i el luxe.




"E oint dir la dita Magdalena que lo Senyor era convidat per un fariseu qui estava prop a casa sua, delliberà de anar per demanar-li misericòrdia públicament davant tots, la qual li havia dit ja demanada ab infinides llàgrimes dins lo secret de la sua ànima. Ab tot que sabés aquell fariseu qui havia fet lo convit era un gran hipòcrit e murmurador e molt escandalitzós, e que no hauria plaer de veure-la en casa sua, no curà res de açò: sols pensà en plaure aquell qui amava la sua ànima. E oblidada de tot son estat, abandonant del tot la glòria mundana, així com s'estava, en gonella, ab los cabells estesos, llançà's un mantell de una serventa sua sobre el cap, e tota sola eixí de casa ab passos cuitats, dient [...]: "Los meus peus anaran per camí dret fins vinga a la presència de aquell per mi tant amat [...]. Car io he ferma fe que així com hauré tocat aquest bé infinit seré mundana de totes les culpes mies. I ¿qui es porà fartar ni saciar de veure la glòria e jocunditat de la presència sua?"."
(Vita Christi, València, Institució Alfons el Magnànim, 1986. Pàgines 105, 137 i 177.)




  • La misogínia de Roig front al feminisme de Villena

És molt compromès considerar feminista una dona del segle XV però pareix obvi que el seu llibre constitueix una resposta a la misogínia que impregna tota la literatura medieval. Jaume Roig l'autor del llibre més misògin de la nostra literatura, mantenia una intensa relació amb el convent de la Trinitat (era el metge). Sor Isabel devia conèixer el llibre i la tradició que pretenia continuar i volgué fer del seu Vita Christi una resposta a l'Espill, destacant virtuts femenines i demostrant la falsedat de les acusacions:
  • Si els misògins afirmen que la dona és voluble, sor Isabel fa volubles als homes i fermes les dones.
  • Si els misògins relacionen la dona amb el dimoni i aporten llistes de dones malvades, aquesta autora la considera santa, i confegirà una tirallonga de dones honestes.
  • L'autora assenyala contínuament la predilecció de Jesús pel sexe femení.

Si entenem per feminisme la defensa de la dona, no hi ha dubte que sor Isabel de Villena pot ser considerada com a tal, abans de l'existència del feminisme com a moviment organitzat.