12.El noucentisme i les avantguardes: Carner, Papasseit, Foix, Sagarra, Carles Salvador...

NOUCENTISME

INTRODUCCIÓ.
Denominen Noucentisme al moviment cultural que es produeix en 1900. Segons D’Or, referent ineludible d’aquest moviment, noucentista és un adjectiu cronològic.
Si dividim la paraula en dos, ens trobarem amb dos significats, NOU com a contrari de vell, i centisme, de segle. S’inicia un segle nou, amb propostes de canvi noves que trenquen amb el que era vell.

NOUCENTISME A EUROPA I ESPANYA.
El Noucentisme es desenvolupa tant dins com fòra de les nostres fronteres.
A Europa és conseqüència de dos factors fonamentals:

1.- Canvis socioeconòmics produïts per la Revolució Industrial.
2.- Canvis artístics, el que s’anomena Moviment D’Avantguarda, com sòn el cubisme, futurisme, dadaisme… provocats per la situació política i social creada per la Revolució Russa o la Primera Guerra Mundial.

El resultat és una crisi de valors que impulsà tendències ideològiques extremes. El tema clau és l’oposició entre naturalisme i civilitat, a favor de la segona.
La ciutat és l’ideal superador, propiciant a la burguesia com a classe social, necesitada de mà d’obra provinent del camp.

Dins del camp de l’art, es propicia l’antiart, com ara l’eliminació radical de les doctrines artístiques del pasat, i el combat amb els gustos estètics dominants.

A Catalunya s’inicia en 1906 aproximadament com a moviment cultural d’abast polític, amb la creació de Solidaritat Catalana, i acaba en 1923 amb el cop d’Estat de Primo de Rivera.

Per aquest grup, el Noucentisme és la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme.
Materialitzant el conjunt polític i cultura. La burguesia es compromés amb ells, i accepta col.laborar en la transformació d’una Catalunya més autònoma. Aquest ideal d’autonomia ja començà amb els modernistes, però com que trencaven amb les classes dirigents, no es poguè portar endavant.
Sòn el Noucentistes els que entenen que sense la participació de la burguesia, és imposible portar aquest projecte cap avant.

Els Noucentistes trenquen amb el liberalisme, el romanticisme, el naturalisme, el positivisme i el laïcisme. Imponen la raò, la precisiò, la serenitat, lórdre i la claredat.
Fan noves aportacions, però aquestes de seguida esdevenin en la tradiciò, ja que aquesta dòna identitat, per tal de crear una Catalunya molt conscient dels seus orígens.
El lloc ideal per portar a terme aquestos canvis és la ciutat. Així com la indústria i les empreses, propietat del burguesos.

Pel que fa a la narrativa, s’inicien en la creació d’antinovel.les.
Fan un ús molt concret dels gèneres literaris. Els més utilitzats sòn la poesia, l’assaig i la oratòria.
La poesia es centra en figures com les de Josep Carner i Jaume Bofill i Mates.
JOSEP CARNER
Conegut com el “Príncep dels poetes catalans”, va crear un nou estil de periodisme polític, renovant a la vegada la poesia, la llengua i la prosa.

En 1904 publica el seu primer llibre de versos, “Llibre de poetes”, d’influéncia modernista, alhora que dirigeix la revista literària “Catalunya”, diari oficial de la Lliga Regionalista.

Durant aquesta época és una figura molt popular. El seu prestigi continua augmentant amb l’apariciò de nous llibres com ara “Verger de les galanies” en 1911, amb el qual crea un nou estil de poesia amorosa, joiós, reverencial o elegíac.
Amb “La paraula en el vent” en 1914, revetla totes les gammes del sentiment amoròs que el duràn a la primera plenitud poètica, amb l’aparició de “Auques i Ventalls” en 1914, on reprèn la tradició satírica i reflecteix la Barcelona costumista i política de l’època.

Més tard, publica “Bella Terra, bella gent” (1918), “L’Oreig de les canyes” (1920), on continua en plenitud el tema del paisatge, la quotidianitat, l’amor i la pàtria.

El seu pes en la Lliga Regionalista s’incrementa e imposa els seus criteris intel.lectuals i polítics en la redacció de “La veu de Catalunya”.

A la mort de Prat de la Riba, periodista amb gran prestigi qui va exposar la seua doctrina política en Nacionalitat Catalana, Josep Carner va ser progressivament desplaçat, cosa que influeix en la Creació d’acció Catalana (1922).
Després de 1920 publica la traducció de dos títols molt emblemàtics, com la de “Robinson Crusoe” i “Alícia en terra de meravelles”.

Als cinc anys de ser casat, fa una oposició al cos diplomàtic, ja que la font d’ingressos que tenia fins al moment no era suficient. En 1921 és nomenat vicecònsol de Gènova. Des de eixe moment fins a la seua mort mai no tonarà a residir de manera permanent a Catalunya.

Amb el “Cor quiet”, llibre de maduresa del poeta, finalitza una época de febre creadora i comença una etapa on es dedica a reescriure la seua obra. Fruit d’açò és el volum “D’Obres Completes” en 1957.

En 1966 publica “El tomb de l’any”, on insisteix en la visió personal del paisatge que li
és més pròxim i en l’enyorança del paisatge absent.

En Abril de 1970 torna a Catalunya per sorpresa durant dos mesos. Al tornar a Brusel.les mor.


Noucentisme
View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: noucentisme)