2. L'obra de Ramon Llull

Ramon Llull

1.- Biografia

Ramon Llull va néixer a Palma de Mallorca (1232-1316). Conegut també com Raimundo Lulio, va ser un rellevant espcriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner mallorquí del segle XII.

És considerat un dels creadors del català literari i un dels primers a fer servir una llengua neollatina per transmetre coneixements filosòfics, científics, tècnics i textos novel.lístics

En 1257 es va casar amb Blanca Picany, va tindre dos fills: Doménech i Magdalena.

Abans de casar-se Llull va ingresar a la cort del rei Jaime en qualitat de patge. Els nobles van ser conscients de la gran intel·ligència del noi i el van convertir en preceptor de l´infant Jaime, fill de Jaime I.

El seu ascens a la cort va ser meteòric: va ser senescal i majordom de palau del futur Jaime II.

Durant els seus anys a la cort, Llull va portar una vida mundana, llicenciosa i alegre, gaudint de tota mena de luxes amb una gran ostentació i tenint relacions amb doncelles.

En aquest període l´obra de Llull es redueix a cançons d´amor picaresques i divertides, en occità, aptes per ser cantades pels trobadors.

Cap al 1263 hi ha un canvi considerable en la seua vida per una sèrie de cinc visions de Crist crucificat. La profunda impressió que li va causar aquesta visió extàtica el va portar a vendre´s les propietats i el patrimoni per avançar l´herència a la seua dona i els seus fills, a qui va abandonar perquè havia sentit la crida de Déu per dedicar-se a la predicació.

La seva etapa de formació teològica i moral va durar fins al 1275. Durant aquests anys, va aprendre àrab gràcies a un esclau; mes endavant es va retirar a una cova al Puig de Randa (Mallorca) on es va entregar a la meditació i la contemplació, finalment va entrar al Monestir de la Real, de l´ordre cistercenc, on els monjos li van ensenyar llatí, gramàtica i filosofia, tant islàmica com catòlica.

EL 1274 l´infant Jaime el va cridar al seu castell de Montpeller on va escriure la seua Ars demostrativa, obra que li va valer ser recompensat amb uns diners que Llull va invertir immediatament en la construcció del monestir de Miramar a la seua illa natal. L´objectiu d´aquest monestir era formar missioners per cristianitzar els àrabs ensenyant-los l´àrab, tècniques missioneres, mètodes per desautoritzar la filosofia islàmica, etcétera.

La combinació d´estudis lingüístics i teològics va agradar molt al papa Joan XXI que va felicitar públicament Llull el 1276.

El papa que el va succeir: Nicolau IV va escoltar les exigències de Llull per convocar una nova croada contra terrritoris dominats pels musulmans, però el pontífex s´hi va mostrar reticent. Llull va decidir emprendre la seva pròpia croada personal, que el portaria a Europa, Xipre, Terra Santa, l´Àsia enor i el Magrib. Volia convertir els musulmans i els jueus d´aquestes religions.

Durant aquests viatges va escriure un gran nombre d´obres, destinades principalment a assenyalar els errors dels filòsofs i teòlegs de les altres religions.

L´any 1286 Ramon Llull va rebre el títol de profesor universitari de la universitat de Paris. Un any més tard va anar a Roma per sometre al pontífex i els dignataris de l´Església els seus proyectes de reforma de l ´Esglèsia, però, ningú el va escoltar, veient que els seus precs no obtenien la resposta esperada, el 1295 va ingresar a l´ordre franciscà, van acceptar-lo en L´Ordre Tercer dels franciscans.

En 1292 Jaume II rei de Mallorca l´autoritza a predicar a les mesquites i sinagogues del seu regne. Així comença a expresar les seues idees.

En 1307 es va anar al nord d´Àfrica per continuar predicant, però, enfrontant a un grup de musulmans, va estar a punt d´acabar lapidat. Después es va anar a Pisa, però el vaixell que el duia es va enfonsar, Llull va ser un dels pocs supervivents del naufragi, i va aconseguir arribar a la costa italiana després d´una dura lluita contra la tempesta.

Entre l´octubre del 1311 i el maig de 1312, Llull va participar en les tres sessions solemnes del concili de Viena. Llull va donar suport a la supressió dels templers i quan va acabar el concili Llull va viatjar a Tunísia per continuar fent de misioner. És en aquest trajecte que va escriure el Liber de Deo et de mundo (“llibre sobre Déu i el món) i el Liber de maiore fine intellectus amoris et honoris (“llibre sobre la finalitat de la inteligencia: l´amor i l´honor”) tots dos llibres, les seves ultimes obres, estan datats el desembre de 1315. Llull va morir el 1315 o el 1316, quan tornaba de Tunísia cap a Mallorca. Està enterrat a l´esglèsia del convent de Sant Francesc, a Palma.

2.Pensament i concepció artística


Llull va introduir el pensament moral cavalleresc en la filosofia i la teologia del seu temps, per això Llull va estar a favor del pensament místic i cavalleresc i en contra del racionalismo a ultranza representat pel pensador musulmà Averrois.
Llull estimava i entenia el pensament àrab i respectava els seus avançats sistemes. En el seu primer llibre utilitza la lògica dels científics àrabs, la seua simbologia, la seua álgebra i els seus raonaments. Escrivia i parlava perfectament en català, llatí i àrab.


3.Doctrina filosòfica


Ramon Llull considerava que la seva missió era dedicar-se a l´apologia de la fe cristiana, i volia elaborar un sistema per convertir les proposicions cristianes a unes idees que els sarraïns poguessin entendre, sense perill de confusió.

En l´esquema que plantejava Llull, la raó és present en tots els homens, siguin cristinas, jueus, musulmans.. aquesta raó avala uns principis universals, que no existeixen en la doctrina musulmana o jueva. Aquests principis universals es corresponen amb les veritats de la doctrina cristiana. Si jueus o musulmans entenen aquests principis universals per la raó, no podran oposar-s´hi i hauran de reconèixer que la doctrina cristina és la veritable.

L´objectiu de Llull és dur als d´altres religions a la fe pròpia, és a dir, la conversió al cristianisme. Dòna molta importancia al llenguatge i a l´ordre discursiu, buscava un llenguatge universal que pogués esdevenir un mètode, basat en un càlcul que permetés dirigir les disputes i arribar a assolir la veritat.
És de destacar també l´ús que fa de la figura quaternària (aigua, aire, terra, foc) que pren de la filosofia d´Escot Eriúgena. Els objectius de la figura religiosa són: la conversió religiosa, l´explicació de la realitat amb analogies i el manteniment de la memoria.

Des del punt de vista teològic, considera que l´home pot utilitzar l´enteniment. La teologia és un doble procediment: ajudar l´home en la seva tendència natural vers Déu, i el de posibilitar viure una experiencia mística. Tanmateix, reconeix els principis i misteris de la revelació com a postulats metodològics, sense els quals no es podria viure.

La filosofia de Llull rep la influència de Sant Agustí i dels corrents místics franciscans. No distingeix de manera clara entre filosofia i teologia, i construeix una saviesa cristiana centrada al voltant del seu interès bàsic, l´apologisme: és per això que es pot parlar d´un racionalismo apologètic. Llull coneix Aristòtil a través del filòsof àrab Al- Gazzali, del qual va traduir un compendi de lògica, i
n ´assimila la doctrina de les proposicions i del sil.logisme, però la seva lògica va més enllà de l´escolàstica formal o de segona intenció i és diferent de la teologia; més aviat és una manera de raonar sobre la veritat divina.

El problema que Lull vol resoldre deriva d´Aristòtil, que distingeix els principis comuns a tota ciencia dels principis propis de cadascuna. Per a ell es tracta de trobar una ciencia general els principis de la qual continguin els principis de totes les ciències particulars.

L´Ars generalis (1308), redacció final d´un llibre anterior, l´Ars compendiosa inveniendi veritarem o Ars magna primitiva, del 1274, vol ser la ciencia suprema de la qual depenen totes les altres, és un art de recerca, ell creu que resol tots els problemas amb una precisió matemàtica: partint del pressupòsit que tota proposició es pot reduir a termes i que els termes complexos es poden reduir a termes simples o principis. Si s´aconsegueix obtenir tots els termes posibles, combinant-los de totes les formes posibles s´obtindran totes les proposicions certes possibles : així neix l´art de la combinatòria, també com a tècnica de mnemotècnica, ja que facilita la memorització de les nocions bàsiques.

Llull aïlla nou predicats absoluts (bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, amor, virtud, veritat i glòria) i nou relacions (diferència, concordança, contrarietat, començament, mitjà, fi, majoritat, igualtat, minoritat) a les quals ha de afegir nou qüestions, nou subjectes, nou virtuts i nou vicis.

En el llibre de l´ascens i descens de l´intel.lecte, Llull prova un nou mètode dialèctic que prescindeixi de les combinacions de termes. Amb un moviment d´ascens, l´intel.lecte arriba als principis primers, i amb el moviment contrari pot conèixer els termes particulars. El conjunt de les ciències es combinen entre si formant un arbre on la trama dels concepotes representa la realitat del món i de Déu.

La metafisica lul.liana és teològica, es basa en la Revelació. Vol donar proves de l´existència de Déu segons la doctrina escolàstica: Déu i les nou dignitats divines són la causa de la perfecció excistent, de manera que totes les criaturas postren en un cert grau la seva semblanza amb Déu.

3.1.L´obra alquímica


A Llull se li van atribuir nombroses obres alquímiques, però són totes apòcrifes. Entre les més conegudes hi ha el LIBER DE SECRETIS NATURAE SEU DE QUINTA ESSENTIA (llibre dels secrets de la natura o de la quinta esencia), en el qual sosté que Déu només pot fer el bé, l´home pot caure en el mal perquè només desposa del foc per purificar les coses terrenals, però amb l´ajuda dels principis Essentials i de la fe pot dur a terme transmutacions naturals i arribar al bé. La tria entre el bé i el mal és responsabilitat del lliure albir, que és una conseqüència de la ignorancia humana, la qual és fruti de la voluntad divina i per això també és un bé.

4.Obres


Va escriure uns 256 llibres amb matèries tan diverses com la filosofia, la ciencia, l´educació, la mística, la gramàtica, la caballería, les novel.les o la poesia entre molts altres temes, que ell traduïa a l´àrab i al llatí.

4.1.PRINCIPALS OBRES


· Llibre d´ Amic e Amat: Al.legòric i místic que desenvolupa la relació entre Déu i l´home. Rflecteix una experiència personal de Ramon Llull. Una relació que ell centra en l'amor, amb la seva doble cara de sofriment i joia, amb un to emocional, combinant amb elaboracions mentals i de raó.
· Arbre de filosofia d´amor.
· Llibre de les bèsties: És una breu novel·la inclosa al Llibre de Meravelles, protagonitzada per animals, que reprodueixen d'una manera simbòlica el comportament humà. Narra el procés que va de l'elecció del lleó com a rei, fins a la mort de Na Renard, víctima de les seves pròpies intrigues. El propòsit de l'obra és la salvació dels homes, i va dirigida, tant a modificar les conductes personals, com a la reforma de la societat de l'època, que oblidava els ideals cristians.
· Llibre dels mil proverbis.
· Fèlix o Llibre de les meravelles. Fèlix, que representa l´ésser humà, viatja per tot el món per poder admirar la creació divina.Està format per deu contes o llibres: de Déu, dels Àngels, del Cel, dels elements, de les plantes, dels metalls, de les bèsties, de l'home, del paradís i de l'infern. Escrit amb molt d'enginy, és ple d'exemples, preguntes i respostes.
· Ars Magna ·”Gran Art”, Llull creu haver trobat un mètode infalible per a la adquisició del saber i per a convèncer als no creients de la veritat de la fe cristiana. El seu mecanisme logicomatemàtic està, al servei d'una finalitat doctrinal.
· Ars brevis “Art breu”, una versió abreujada de l´Ars Magna.
· Lo desconhort: és un plany en qué explica el fracàs de l´empresa que volia acomplir. Hi fa un examen interior per mitjà d´un diàleg que té amb un ermità, desdoblament d´ell mateix.
· Cant d´amor: poema que va escriure quan ja era vell i fa un balanç´de la seua vida.
· Lo concili: és una cançó de croada en què aconsella oració i devoció a l´hora de celebrar el concili ecumèmic a viena del delfinat, en el qual va prendre part.

2 de gener de 2009. Mª Teresa G.